Aquest programa respon a dues propostes de La Caravaggia. Per una banda donar un cop d'ull al repertori instrumental publicat al nord d'Itàlia a inicis del segle XVII (amb alguna escapada al Sud); per l'altra, mostrar els instruments que participen en aquest programa en el màxim de registres possibles.

La Caravaggia fa un retrat de la música instrumental dels inicis del seicento a través de deu obres. Deu obres i deu compositors ajudaran a veure diferents registres i estils d'aquest moment tant important dins el món de la música occidental. Els deu compositors escollits són alguns dels més reconeguts per la seva producció de música instrumental durant el segle XVII italià.

Els instruments amb què conta La Caravaggia per aquest programa, no deixen indiferent a cap oient. La corneta era, per a molts, l'instrument més valorat per la seva semblança amb la veu humana. El violí barroc ens descobreix una manera completament nova d'interpretar la música amb aquest instrument. El sacabutx i el baixó (antecedents del trombó i del fagot) són capaços dels passatges més dolços i també dels més imponents. Al continu hi tenim l'orgue i el clavicèmbal (teclats) i la tiorba i la guitarra barroca (instruments de corda polsada) que són, en realitat, els que ho acaben empastant tot i els que empenyen la música i l'oient en una o altra direcció. La distribució dels instruments durant el programa permet sentir-los a tots jugant diferents papers.